15/01/2009
Indicis bons, indicis dolents.
| Venim de temps de massa alegria i el procés que estem patint és una reposició de les coses al seu lloc, si ho comparem amb un trastorn digestiu estariem entrant en la fase de forts dolors de panxa, l'acidesa crec que ja l'hem passat que és la que ens fa obrir els ulls que alguna situació anomala s'està creant. Aquests últims mesos hem vist baixades del tipus d'interès per part del BCE rectificacions a la baixa a la desesperada per a reactivar l'económia, injeccions de diners a entitats bancàries perquè flueixi diner per a reactivar el consum. La inflació baixa amb una rectificació forta a la baixa que jo personalment solament ho he notat en el diposit del cotxe perquè el dia a dia contínua igual. Els habitatges s'estan negociant a la baixa però solament ho fa qui té capacitat d'endeutament ja que per part dels bancs l'aixeta contínua tancada, així donçs podem deduir que les mesures preses no estan tenint efecte. Però el pitjor de tot crec que està per arribar aquests últims anys el nostre teixit industrial ha estat venut a grans empreses internacionals, aquestes en aquests moments de crisis no dubten a traslladar la seva producció a altres països per a abaratir costos, fins a ara es donava aquest moviment, però en aquests moments és major el tancament d'empreses per trasllat, això esta provocant la pujada de l'atur a taxes de la decada dels 90. Això es pot traduir en una deflació: més atur, menys consum, menys fabricació igual a més atur. Això es converteix en un cicle tancat que si no té sortida pot ser catastròfic econòmicament. Els desocupats es multipliquen en efecte piramide els estem veient en l'automoció i construcció 1000 ocupacions afecten a 2000 més que serveixen a aquests 1000 . Solució existeix, però crec que ha de ser dràstica els polítics han de ser pràctics i contundents, cada habitant, empresa etc...crec que ha d'assumir les obligacions assumides durant aquests anys i l'administració no ha de sortir a salvar-los com ha fet amb els bancs. Reformar lleis fiscals , socials i laborals. Hem de tenir en compte que l'administració si ha de perdre que ho faci també, últimament ha guanyat i també fer un examen de consciéncia d'optimització de recursos propis econòmics com personals i del paper que ha de portar a terme devant del ciutadà. Cosa que ara ara com ara no està mostrant, cas Zapatero-Estatut de Catalunya i cas tripartit que no saben per on naveguen. La solució crec que passarà pel treball del dia a dia del ciutadà invertint en eficiència, innovació, desenvolupament i sobretot voluntat i creure en un projecte de futur. |
| |
|
|
